Crònica del viatge a Herencia

Castell i molí manxec, dos símbols (Foto: Maika Gámiz)

Portem un setembre trepidant i ple d'emocions. 

Després d'actuar a la V, el passat 11 de setembre, fent-hi un 3 de 7 en solitari, aquest passat cap de setmana hem viatjat lluny de casa per mostrar els castells. Ni més ni menys que a La Manxa, a la ciutat d'Herencia. 

És la segona vegada que actuem fora de l'àmbit cultural català, la primera va ser a Euskadi, l'any 2012.

Us deixem la crònica oficial del viatge.

NO SON GIGANTES NI SON MOLINOS, SON CASTELLERS. Crònica del viatge a Herencia (Ciudad Real).

La mitjanit de divendres a dissabte, la Jove de Vilafranca agafava els autocars per dirigir-se, per primera vegada, a Castella-La Mancha, en concret a la província de Ciudad Real on s’hi troba el municipi d’Herencia, de 9.000 habitants. Allà la colla hi va fer castells de 6, en dues fornades: la primera, dissabte al vespre, dins el marc de IXXX Festival Folklórico de Herencia, on hi actuaven també els dos grups de folklore locals i un grup de Mortagua (Portugal); la segona, diumenge al migdia, al cèntric i concorregut Parque Municipal.

Formant l’expedició hi eren noranta-quatre persones i els desplaçaments van ser amb un autocar de vuitanta-dues places i una furgoneta de nou places, més cinc persones que s’hi van desplaçar en dos vehicles privats: un soci de la Jove que acostuma a venir per la Festa Major i que viu a Àvila i quatre socis més que, per motius laborals, es trobaven a Madrid i van aprofitar per unir-se a l’expedició el mateix dissabte a la tarda. Entre el grup també hi havia un grup de nou persones dels Castellers de Les Roquetes que, donada la bona relació que manté amb la Jove i, com encara hi havia places, s’hi van voler afegir.

La colla al final de l'exhibició de diumenge (Foto: Maika Gámiz)

Rebuda del municipi als grups actuants.

A l’arribada, el dissabte al migdia, el consistori herencià va oferir un senzill acte de benvinguda de l’alcalde als grups actuants, amb obsequi de regals -diversos llibres sobre el municipi i les seves tradicions-. La colla, al vespre a l’escenari del festival folklòric, va correspondre amb una ceràmica de l’artista Montse Llanas que representa un 3 de 7 blau cel. Un cap acabada la recepció, la regidora de cultura i altres tècnics van acompanyar el grup a una visita guiada per les parts més importants i cèntriques, on destaca el convent de Ntra. Sra. de la Mercè i l’església de la Immaculada Concepció, amb nombrosos retaules barrocs. Cal dir que, al ser la patrona una verge catalana, en diversos llocs de la ciutat s’hi veien representacions de l’escut de l’ordre de la Mercè, fundada a Barcelona per Sant Pere Nolasc, que inclou les quatre barres i una creu.

Esmentar l’excel·lent tracte i acollida dispensat tant per l’Ajuntament de Herencia, que va convidar els grups a sopar després del festival, com sobretot del Grupo de Coros y Danzas  Ntra. Sra. de La Merced, que van preparar tota la logística per acollir-nos i van assumir-ne la manutenció, consistent en un dinar de plats típicament manxecs (formatge, migas, pistó, gachas i cocido manxec) el dissabte;  i una paella i platets, el diumenge. A banda, van preparar alguns actes complementaris i, qui va voler, va poder visitar una fàbrica de formatge manxec, dissabte a mitja tarda. El grup local va estar pendents de la Jove en tot moment i l’agraïment de la colla va ser màxim, sobretot durant el comiat, com s’explica al final de l’article.

Imatge del grup quan va ser a Vilafranca, obsequi de la Jove. (Foto: Arxiu Colla)

Actuacions dissabte al vespre i diumenge al migdia.

A l’actuació de dissabte al vespre, la colla va fer-hi, abans de sortir en una curta cercavila, dos pilars de 4 simultanis davant l’Ajuntament. Un cop a la plaça d’Espanya, on tenia lloc el Festival Folklòric, la colla hi va començar amb un pilar de 4 caminant i girat de cara al públic que va despertar una forta ovació i, fins i tot, el públic assistent, majoritàriament assegut, es va aixecar de les seves cadires per aplaudir. 

Un cop passat aquesta entrada, per megafonia es va explicar molt breument els orígens de la tradició dels castellers, la importància que tenen a les festes populars catalanes i que té la plaça de Vilafranca i, també, es va fer referència als grallers i a la música que acompanya els castells. En aquest viatge, va ser el grup de grallers Toc de Vent de Castelldefels qui tocava pels vilafranquins.

Torre de 6 descarregada durant el Festival (Foto: Maika Gámiz)

En l’exhibició, la colla va seguir descarregant un 4 de 6 amb l’agulla, una torre de 6, un 3 de 6 i un pilar de 5. Tots els castells van ser molt aplaudits des de molt abans de fer l’aleta, sobretot a partir de que es col·locava el pom de dalt. Al final de l’exhibició, es va fer obsequi, al Grup de Coros y Danzas, d’una fotografia emmarcada de grans dimensions de la seva anterior visita a Vilafranca.

Lliurament d'obsequis (Foto: Maika Gámiz)

L’endemà diumenge, a les 13:30 h, la colla va fer una segona exhibició que va reunir molt públic ja que, al parc on es feia, hi havia convocats altres actes com uns pinxos i una gran paella popular. La colla va descarregar-hi un 4 de 6 amb agulla, una torre de 6, un 3 de 6 aixecat per sota que va acabar de sorprendre encara més un públic local entregat i també, participatiu, ja que diverses persones es van acostar a fer pinya entre aplaudiments. També el dissabte anterior s’havien animat uns quants a fer pinya. El més xocant és que, al final del castell, ens donaven les gràcies per haver-los deixat participar mentre que, els castellers, els hi explicàvem que era a l’invers, que érem nosaltres qui els agraíem l’ajuda.

El 4 de 6 amb l'agulla de diumenge. (Foto: Maika Gámiz)

 Per tancar aquesta segona exhibició també es van descarregar dos pilars de 4 simultanis.

Molins i castells.

Un cop acabada aquesta exhibició, la colla va dirigir-se a uns molins de vent situats en uns turons propers que envolten la ciutat. Volien fer-hi un castell i un pilar, admirar la panoràmica i fer-se fotografies en el que és un dels símbols d’aquesta zona de Castella - La Mancha, els típics molins quixotencs.  Hi van fer un 3 de 6 i un pilar de 4 amb la senyera que, malgrat la modèstia dels castells, van oferir unes imatges de bellesa estètica. 

 

Pilar de 4 amb la senyera i envoltat de molins (Foto: Arxiu Colla)

Després de dinar, va arribar l’hora dels agraïments i dels adéus. La colla en ple es va aixecar i va envoltar la quarantena de persones del grup d’Herencia, va oferir-lis un llarg aplaudiment de tots els castellers dirigit  a ells i després d’una bona estona, va ser trencat pels aplaudiments d’ells cap a nosaltres. Tot seguit, vam obsequiar amb pins de la colla i ens vam fer una foto conjunta de tots els grups, castellers i balladors de jotes. Aquesta és la força i la màgia de la cultura tradicional i popular, que uneix i agermana sensibilitats i tradicions que, poden ser i són diferents però que, del que es tracta, és d’adonar-se que en la diferència i en la diversitat hi trobem la riquesa i l’amistat entre les persones. 

Tornem de la Manxa amb una experiència altament positiva, satisfets pels castells però, sobretot, per la companyonia, la bona imatge i el bon exemple que hem transmès de Catalunya i que, també, hem rebut d’uns “ingeniosos hidalgos”, bons amics, que han fet mans i mànigues perquè ens trobéssim com a casa.  

Moltes gràcies a tothom que ho ha fet possible. 

La colla davant un moli típic manxec. (Foto: Maika Gámiz)