Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra, no una caixa). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.
Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança es l'últim que perd l'home.
Els mals que van eixir de la caixa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la caixa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
Aquest mite grec potser ens pot fer reflexionar sobre la recent polèmica al voltant de la possibilitat de dur publicitat a la camisa castellera. S'obre la caixa de Pandora? És inevitable obrir-la? És evitable? Qui serà Pandora? Qui farà d'Epimeteu? I de Zeus? Tot plegat només és un mite absurd en ple segle XXI?
Com diu un eslògan que va fer servir la nostra colla durant la presentació al públic, el maig de l'any passat: MODERNITAT I TRADICIÓ. La Colla Jove Xiquets de Vilafranca ho té molt clar: estem per un equilibri òptim entre les dues forces. Per anar fent passos evolutius importants i ferms dins la modernitat sense trencar bruscament amb la nostra tradició castellera, molt valuosa i valorada. I sobretot, importantíssim i imprescindible fer-ho dins del consens general, tant dins la pròpia colla com amb la resta del món casteller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada