La Jove ve a casa teva!

Ahir vam engegar la campanya LA JOVE VE A CASA TEVA amb el primer assaig al Tívoli, al barri del Poble Nou. Amb aquesta campanya, la colla farà un assaig a cada barri de Vilafranca, en alguna de les seves places, segons el calendari que podeu veure en el bonic flyer que ja s’està repartint per tot Vilafranca.

Va anar prou bé. Érem força gent a assaig i es van apropar alguns curiosos que es van mirar l’assaig amb simpatia. Vam tenir una nova incorporació en ferm però possiblement n’hi hauran dues o tres més els propers dies, ja que aquestes darreres persones van dir que els hi va agradar molt i que volien tornar a venir el proper divendres. Va venir també la televisió de Vilafranca a prendre imatges i declaracions, mentre es feia l’assaig de canalla.

Això és, feina de formigueta, a poc a poc i bona lletra. La campanya, pel que ens arriba de la gent, està tenint una molt bona acollida quan tot just acaba de començar i, cal dir-ho, s’ha fet amb molt pocs mitjans però amb molta imaginació, talent i feina. Des d’aquí, agrair a tothom la feinada que està fent, sigui amb disseny de flyers, repartint-los pels pisos i comerços, col•laborant econòmicament, fent el vídeo, muntant la paradeta de productes, preparant els productes o fent la xulíssima samarreta d’enguany (quin gran logo!) o, simplement, donant suport de la manera que sigui...

A vegades, potser no ens donem compte de la feinada que fem, però em fem molta!!! I castellerament també: comencem a tenir un equip de canalla molt maco, tenim uns troncs bons i una pinya que, si està per la feina, està començant a treballar molt bé. Falta gent, ja ho sabem, però és qüestió de temps i paciència que anem sumant castellers a l'alternativa Jove.

Companys i companyes: tot això és fer colla de veritat!

Demà divendres anem a La Girada, un barri que ja ens ha contactat per fer castells el dia 11 de setembre al migdia, Diada Nacional de Catalunya. Ja és pràcticament segur. Aquesta és una altra vessant de la campanya: ens està permetent contactar amb les associacions de veïns i donar-nos a conèixer.

Anem amunt!!!

P.D.: per un problema de darrera hora no vam poder penjar ahir el vídeo del curt-metratge de la campanya, tal i com estava anunciat, però es farà demà mateix!

La caixa de Pandora.

El mite de la caixa de Pandora, que molts ja coneixeu, explica el següent (extret del viquipèdia): Zeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.

Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra, no una caixa). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.

Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança es l'últim que perd l'home.

Els mals que van eixir de la caixa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.

D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la caixa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.

Aquest mite grec potser ens pot fer reflexionar sobre la recent polèmica al voltant de la possibilitat de dur publicitat a la camisa castellera. S'obre la caixa de Pandora? És inevitable obrir-la? És evitable? Qui serà Pandora? Qui farà d'Epimeteu? I de Zeus? Tot plegat només és un mite absurd en ple segle XXI?

Com diu un eslògan que va fer servir la nostra colla durant la presentació al públic, el maig de l'any passat: MODERNITAT I TRADICIÓ. La Colla  Jove Xiquets de Vilafranca ho té molt clar: estem per un equilibri òptim entre les dues forces. Per anar fent passos evolutius importants i ferms dins la modernitat sense trencar bruscament amb la nostra tradició castellera, molt  valuosa i valorada. I sobretot, importantíssim i imprescindible fer-ho dins del consens general, tant dins la pròpia colla com amb la resta del món casteller.