Vivències d'inici de temporada.

La Tamara Escalante, als seus 15 anys una de les sòcies històriques de la colla, ens ha fet arribar un escrit sobre les seves sensacions en aquest inici de temporada, la tercera de la colla. Sembla ahir que feiem els primers assajos de la colla i mireu on som ara. 

Moltes gràcies per l'escrit, Tamara! Seguim així! Colla, motivem-nos, som-hi tots!!! Tenim feina de debò i projectes molt importants i il·lusionants que ens faran estar orgullosos de ser de la Cola Jove de Vilafranca.

Al mig del Harlem Shake de la cursa La Gran Follada 4.0, momentasso!

Bones joves! Vull explicar-vos, com estic vivint aquest inici de temporada 2013.

Som una colla de set i mig! No ho oblidem! Hem aconseguit els castells gràcies al esforç, i al temps dedicat, i tots, volem que aquesta temporada sigui igual o millor. Volem assolir els castells que vam estrenar la temporada passada com el cinc de set, el quatre amb el pilar i aconseguir, d’una vegada, el tres aixecat per sota, però no podem demanar que es facin ja, ni podem demanar sense fer res. Si tantes ganes tenim d’aconseguir els objectius, poseu-hi més ganes, ens hi hem de deixar la pell.

Som una colla no gaire estimada a la vila, i precisament per això, hem de lluitar fins al final. Hem de demostrar que la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, els de la camisa blau cel, els que a la seva tercera sortida van fer el primer quatre de set, els que als dos anys van fer un cinc de set i dos quatres amb el pilar, nosaltres, també tenim dret a formar part de Vilafranca, que també tenim un lloc a la plaça més castellera. 

No ens hem de rendir mai. Potser, hi ha persones que han tirat la tovallola, i jo en sóc una, però després l’he tornat a agafar, i he seguit endavant, lluitant per la meva colla, lluitant pel nostre futur, lluitant pel nostre present. 

Els que assistiu als assajos veureu que últimament, ens avisen molt de que hem de guardar silenci. SISPLAU! Si volem arribar on vam arribar la temporada passada, fem cas al cap de colla, venim a treballar. També venim a passar-nos-ho bé! Però lo primer, es lo primer. 

Personalment, veig que la gent no té les ganes dels primers dies, (una part). Penseu-hi. Tots motivadíssims, súper aplicats, amb un bon rotllo envejable per altres colles... Seria fantàstic. 

Torno a repetir, ha d’haver-hi un esforç i una lluita CONSTANT. 

Hem fet amistats, alguns parella, alguns un germà, una mare, el que sigui. Això només és la força i la unió de la colla. 

Hem caigut molts cops, i hem sigut criticats per això. Hem crescut molt, i també hem sigut criticats. L’opinió de la gent? Si fem el que hem de fer: Que diguin el que vulguin que jo ja estic content! 

No us deixeu influenciar per el que diuen els demés. 

Penseu, si no haguéssiu vingut a la colla jove, que hagués sigut de totes les amistats que s’han creat? Dels castellers que s’han creat? Tot això no existiria. No desaprofiteu l’oportunitat. 

Us faig arribar aquest escrit perquè m’agradaria que hi penséssiu, i se que molts no ho fareu, perquè només tinc quinze anys, però per intentar-ho, no es perd res oi? 

No perdeu mai l’esperança, perquè això es l’últim que es perd. Si caiem, ens tornem a aixecar, costi el que costi. 

I sobretot no ho oblideu: ON ANEM JOVES?? AMUNT, AMUNT , AMUNT! 

Tamara Escalante

Socia nº 44 CJXV

Santa Margarida i els Monjos, 10 d'abril de 2013