Recuperem el blog!

Doncs sí, recuperem el blog de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca.

Intentarem comunicar, des de la colla, tot allò que cal que hagi de ser explicat amb prou anàlisi i profunditat que defugi la brevetat d'un tweet, d'un post al Facebook o d'una imatge a Instagram. A més, estarà enllaçat directament des de la web de la colla.

Com sempre, será un blog no personalista, que donarà veu pública a la colla a través de la seva Junta Directiva, òrgan de representació triat per l'Assemblea General de socis i sòcies. Tanmateix, escrits personals de castellers de la colla poden ser penjats al blog, sempre amb la validació de l'equip directiu en quan a què aporti quelcom interessant i sigui respectuós amb tothom.

Esperem cumplir els objectius marcats i dotar de més comunicació, clara i transparent, de la colla envers la societat.

Anem amunt!

Junta Directiva
Colla Jove Xiquets de Vilafranca

Una assemblea modèlica

Moment d'inici i benvinguda de l'Assemblea (Arxiu CJXV)

Aquesta és la paraula que més s'escoltava al final de l'Assemblea de divendres passat: modèlica. Per molts motius: impecablement democràtica, clarament expositiva, donant veu al soci en diversos punts, amb un debat en alguns punts calent però que, un cop votat, tot va tornar a la normalitat, amb una garantia dels drets i deures de tothom i amb una elecció tranquil·la, amb els seus vots a favor, en contra i abstencions, amb un recompte expectant i una celebració general correcta. Segur que hi ha coses a criticar, segur... però, globalment, podem dir que va anar molt bé.

Doncs ja tenim Junta nova! Gràcies a tothom per haver fet aquest canvi tant tranquil, obert i democràtic. Era un repte perquè els fundadors han sortit, en massa, de les primeres responsabilitats, només un dels cinc estarà dins la Junta, portant el tema de sortides durant aquests primers mesos... Molta gent nova, podrà agradar més o menys tal nom o tal altre, però aquest equip s'ha configurat així i hem de donar-lis confiança i suport, pel bé de la Jove. I potser, al principi, costarà una mica, però la colla ha de generar idees i mentalitats noves, sempre comptant amb el suport dels que fins ara han estat estirant del carro o, més aviat, muntant el carro.

Acabem aquesta entrada amb l'escrit de final del mandat que va llegir el president per tancar el periode de la Junta 2011-2014. Moltes gràcies a tots els que han format part d'aquesta Junta perquè han fet una bona tasca de construcció de la colla i la deixen, en només 4 anys, amb moltes fites assolides i, malgrat les dificultats econòmiques en un any de posada en marxa del local, amb un horitzó que serà molt bo per poc que tots ajudem i col·laborem una mica. Moltes gràcies Joves!!!

 

Caps de Colla i Presidents, relleu fent pinya (Arxiu CJXV)

Benvolguts socis i sòcies,

M’agradaria adreçar-vos unes paraules en aquest moment de comiat de les responsabilitats com a president de la Colla Jove durant els darrers quatre anys.

En primer lloc, voldria agrair-vos profundament l’oportunitat que m’heu donat al escollir-me president de la colla per dues vegades, al 2011 i al 2013. Personalment mai oblidaré que, en la meva absència per malaltia, em renovéssiu la confiança i em guardéssiu una cadira a la taula de l’assemblea, són moments molt durs quan un està malalt i vull aprofitar ara per fer arribar tot el meu i nostre suport, als companys Laura Joya i Joan Mañé que estan passant per situacions de salut delicada i demano amb totes les meves forces que tirin endavant i es recuperin aviat.

Ser president de la colla durant els primers quatre anys, ha estat una sort i un privilegi. Un privilegi que ha tingut molts moments feliços i també alguns instants duríssims. Per sort, els primers superen els segons, en quantitat i en duració. Però tot plegat, el que sentim els que estem al capdavant i ho vivim amb intensitat cada dia és desgast. Un desgast que arriba i va erosionant-te mica a mica, que va buidant-te poc a poc, fins que arriba un moment en el que un mateix se sent sense idees noves i sense prou energia per estirar amb plena  força. I sóc una persona que tinc la sort de veure amb claredat el moment de retirar-se un temps i recuperar forces, idees, energia i ganes de lluitar… Deixar pas a nous impulsos i idees de persones diferents que treballin gratuïtament per seguir impulsant la colla cap al futur.

No oblido la Montse, que va ser la primera i sacrificada presidenta, durant el primer any, amb una única sortida. Ella va ser la primera en fer un pas endavant i trencar una línia per la colla, en un acte a l’ajuntament, i donar-me motius per a poder continuar amb aquest primer pas, petit però important.

Tampoc oblido l’amic i cap de colla, en Manel Cantón. Amb totes les seves virtuts i defectes que té, com qualsevol altra persona, he de dir que sense el seu granet de bogeria, somni i inconsciència, la Colla Jove no hagués fet el que ha fet, castellerament parlant, o potser ni tan sols existiria. El seu predecessor, l’Albert Hill “Tapi”, va ser també un primer cap de colla testimonial i, considero que, fins que no ho sigui en plenitud, la Jove estarà en deute amb ell.

 

Tots quatre hem engegat aquesta colla, juntament amb un cinquè: en Joan Gimbert, potser menys constant degut a què viu més lluny però que mai ha deixat de ser-hi ni d’aportar opinions i idees, mirant i preocupant-se sempre pel benestar de la colla. I a tots cinc, els que avui hi som,  ens toca deixar-la volar i fer el seu camí, per mandat democràtic i ètic, perquè si vam començar la Colla Jove també va ser perquè fos el més democràtica, el més ètica, el més oberta i el més plural que fos possible. I ho fem, crec jo que tots cinc, amb orgull, contents i  feliços, amb dubtes i incerteses com sempre passa en aquests casos però també amb la confiança de què tot anirà bé. Perquè, malgrat fer aquest pas a un costat, estic segur que no deixarem de caminar amb la colla, vagi on vagi, més aprop o més lluny, segons cada moment. Perquè la colla es porta al cor o no es porta i jo, com també la gran majoria de tots vosaltres -castellers, membres de la junta i fundadors- la portem gravada amb foc dins del nostre cor i ens l’estimem amb bogeria.

A vegades aquest amor et fa cometre errades, equivocacions, decisions arbitràries o que a algú li poden semblar injustes. Però sempre, de veritat, ho hem fet pensant només en el bé de la colla, en el millor per al grup… Potser m’he empassat alguns gripaus grossos i no he pres algunes decisions per no perjudicar la colla però, us ho asseguro, he intentat no escoltar massa els rumors, veure les coses amb certa distància i consultar el meu equip abans de prendre la majoria de decisions, perquè sóc dels que penso, com em deia la meva mare, que quatre ulls hi veuen més que dos. Així doncs, demano disculpes a tothom que hagi pogut perjudicar o molestar amb decisions al capdavant de la colla i que pensi que, al final, el que compta és el lloc que ocupa avui la Colla Jove.

Vull acabar com he començat: donant les gràcies! Ara, però, vull donar sobretot les gràcies a totes aquelles persones que, durant aquests quatre anys, m’han ajudat de manera directa. De dins i de fora la colla. Sobretot, a les persones de l’equip que, de veritat, els he vist buidar-se i no defallir al meu costat durant tot aquest temps: sobretot a la incansable Àngela Valls, que ha fet una feina impagable i per la majoria, poc reconeguda. Al Jesús Bonilla, al meu germà Ramón i abans el Xavi Blanco, que han gestionat la manca de diners com han pogut. A la Laura Joya, secretària durant aquests quatre anys. A la Maika Gámiz, que ha sabut muntar uns calendaris envejats per moltes colles del nostre nivell. Gràcies també a l’Albert Hill i a la Montse Vallès, que sempre hi són quan se’ls crida. I al Robert Picot, amb un tema tan important com el sanitari i, abans, la Glòria Carreras, que ho va portar molt bé. I molta altra gent que em deixo, que ha passat en diferents moments per la junta i que, per diferents motius ja no hi són. A tots ells, moltes gràcies.

També agrair, al Manel Cantón, al compromès Juan Carlos Escalante i a tota la gent que ha estat als equips tècnics, la seva feina, implicació i intel·ligència castellera. Valoro molt la dificultat de gestionar bona part de l’esperit emocional de la colla, amb els seus egos, protagonismes, pressions internes i pressions de plaça. Ells saben que sempre els he mirat d’ajudar i donar suport, a vegades en contra d’opinions diverses, criticant positivament algunes decisions, però m’he mantingut sempre al seu costat i mirant d’arribar a consensos perquè el més important de la colla és fer castells.

També agrair-li al Justo Pérez, que serà el proper president, la seva tasca dins la Junta els tres anys que hi va ser. El tinc com una molt bona persona, seriosa, treballadora i que sabrà implicar-se i gestionar amb calma les grans decisions i els moments delicats. Justo, et dono el meu suport moral i logístic i et desitjo el màxim de sort i que puguis dur a terme, amb l’ajut de tot el teu equip i de la resta de la colla, una bona i fructífera feina. Sigues tu mateix i endavant!

I res més. No és un adéu, és un fins ara, és un a reveure. Estaré al costat del nou equip per fer un bon traspàs i, a continuació, sempre, a la pinya (o al folre, ben aviat) de la colla, on hi seré fent mans amb la Jove de Vilafranca i, també, des del futur Consell Jove, ajudant i col·laborant quan em sigui possible.

Moltes gràcies a tothom! Anem amunt! Gràcies!

Manel Trias Vives

President Colla Jove Xiquets de Vilafranca

Soci nº 3

Llegit a l’Assemblea General Ordinària celebrada a Vilafranca del Penedès el 16 de gener de 2014.

 

 

Iniciant un any important

Happy 2015 Year confetti wallpaper | Free vector by Vector Open Stock

Sí, serà un any important el que tot just acabem de començar...

Un any 2015 on celebrarem, dia per dia el 14 de novembre, 5 anys de la nostra primera actuació, a Manresa. Bufarem les espelmes d'un pastís que, malgrat els vents, les tempestes, els taurons, l'onatge i les averies que hem tingut al vaixell, fins i tot amb alguna via d'aigua que hem pogut tapar a temps, complirem amb molta molta alegria i celebració. I merescudament, no en dubteu, perquè tots hi hem posat una mica del nostre esforç en remar i tirar endavant un projecte de colla que, encara que no es coneix fora de la nostra coberta, té molta càrrega sentimental i de valors a les bodegues del la nau. I això, en el món casteller que toca tant de peus a terra, no sempre és sinònim d'èxit, però, fins ara, ho hem intentat i ho hem aconseguit!

Un any en que tindrem un canvi i una nova Junta Directiva prendrà el relleu als quatre anys dels equips liderats per Manel Cantón a la part tècnica i Manel Trias a la part social. Els "Manels", com se'ls anomena en alguna ocasió, tanquen una etapa dura d'engegada de la colla començant de zero i arribant, en només 4 anys, a fer castells de nivell com la torre de 7 i a poder posar en marxa un local propi, imprescindible en un entorn d'alta exigència i competència com el que acull la Colla Jove vilafranquina. Ells dos han estat al capdavant d'uns equips de gent (fet que sovint s'oblida) que ha fet feina de debò i molt ben feta per a poder assolir aquestes fites. I aquesta nova etapa que s'obrirà portarà sang i idees noves, força i vitalitat que tota renovació porta, seguint una traça continua però remant igual o més fort.

Divendres 9/1 es presentarà la nova candidatura a la Colla.

Un any 2015 on Vilafranca assumeix ser la capital de la cultura catalana 2015. Veurem quines sorpreses ens depararà, nosaltres ja ens n'esperem més d'una que, segur, està al forn i ni coneixem. Ens referim a l'àmbit casteller que és el que ens afecta, és clar. La nostra innocentada d'aquest any tenia un punt de crítica amb aquesta manera de fer òpaca, de rumors, whatsapps i trucades. Però la realitat, a dia d'avui, és que ningú ens ha dit res del tema casteller el 2015 i, seguint amb les metàfores marineres que estan tant de moda gràcies al president Mas, cadascú rema per la seva banda. Bé, uns remen, altres van a vela i altres van amb motor fora-borda. Res a dir excepte que seria una mica lògic que cada vaixell sabés cap on ha de remar o dirigir les veles o el timó i, també, que no només es posi carburant al que té motor i els altres se'ls deixi a la deriva... La veritat és que en la ocultació i desinformació plana en aquest tema (només cal llegir la redacció d'aquesta nota de premsa per veure que el tema es mareja de mala manera) i l'únic que ens ha arribat (i ho va dir el regidor Gusi el dia de la presentació) és que volen fer alguna cosa en l'ambit de la internacionalització dels castells. Però en el document de Proposta d'Activitats de la Capital Cultural Catalana que va presentar el regidor Gusi fa uns mesos, no hi apareix cap referència als castells i castellers. 

Així doncs, n'estem a l'expectativa i aprofitem per desitjar una bona Capitalitat Cultural Catalana.

Logotip de la capitalitat recentment estrenada.

En cap cas, aquests comentaris volen ser una crítica a tota la gent que està treballant en tots els àmbits d'aquesta capitalitat, però la gestió d'aquest tema que ens toca com a colla castellera de la vila, fa una mica d'oloreta.

Finalment, serà un any que esperem ens porti els nostres millors castells gràcies a que vindran més castellers a la colla i podrem fer millors assajos, millors pinyes, millors festes i millors sortides, tertúlies, sopars i tot el que desitjeu.  

Que es compleixin tots els vostres desitjos!

Bon Any! Bons Reis! I molt Bona Temporada 2015!

Felicitació de Nadal d'enguany.

Curiositat: un dels vilafranquins amb qui quatre dels fundadors van parlar abans de presentar la colla, cap a l'abril de 2010, va ser un ex-casteller que havia estat membre de la desapareguda Colla Jove dels Castellers de Vilafranca. Ell, quan va sentir les explicacions de fundar una nova "Colla Jove" anys després va fer servir una metàfora marinera. Literalment va dir: "entrareu en un mar on no hi deixen navegar". Sembla, doncs, que la metàfora marinera sorgeix fàcilment al parlar de castells.

Tots Som Jove

El cartell de l'acte.

Tots Som Jove. Aquest és el títol de l'esdeveniment de participació de la colla que vam posar en marxa a principis de l'agost passat en la seva primera edició i que vam repetir ahir dimecres en la seva segona edició.

Una activitat novedosa, gairebé un experiment, que va més enllà de l'assemblea perquè és menys encarcarat i protocolari, és sense papers ni powerpoints, és obert, participatiu, de debat... és més un fòrum, una àgora, un punt de trobada, on tothom es pot explicar i expressar les seves inquietuts, desitjos, preocupacions. I on tothom que ho vulgui es pot fer una mica més seva la Jove. 

Perquè és ben clar que hi ha d'haver una Junta que treballi i que prengui decisions, però també és ben clar que és injust fer recaure tota la pressió en ells quan, a la colla, es forma la pinya del castells amb la unió de tots els braços. De tots. Aleshores, perquè no? Fem un coixí amb totes les opinions perquè els responsables de la colla puguin treballar amb més suport de tots.

Un esdeveniment que ens vam plantejar a mode de prova, el passat agost, per resoldre unes inquietuds internes. El resultats els tenim als morros: des del 15 d'agost, que vam recuperar el 4 de 7, mireu tot el que hem fet! No és una causa directa, és clar, però tot ajuda. A la feina feta a l'assaig també hi ajuda l'aspecte mental, la confiança, el benestar i el sentir-te molt particip de la colla.

Més de 50 persones van assistir ahir al Tots Som Jove a Cal Peitabí. (Foto: Àngela Valls)

Algú pot pensar que això només val per moments de crisi: és al contrari, quan més val és en moments de calma, perquè aleshores pots parlar, opinar, debatre i mirar endavant amb molta més perspectiva, molt més camp i molt més horitzó.

Aquest també és un dels motius del perquè, quan es va fundar la colla, l'any 2010, es va fer sota un lema: "modernitat i tradició". Benvingudes iniciatives modernes com aquesta i que siguin així d'acceptades per la colla.

Enhorabona Joves!

La 3a. Torre de 7 descarregada. (Foto: Maika Gámiz)

Enhorabona JOVES!

Per la 4a. Diada Jove hem fet, per tercera vegada enguany, la millor actuació de la colla: torre de 7, 5 de 7 carregat, 3 de 7 amb agulla, vano de 5. Déu n'hi do!

Podem estar contents, el resultat dels assajos s'ha notat i ha donat resultats. Ens va quedar pendent, per poc, el 3 de 7 aixecat per sota, un castell delicat, prou difícil i amb una tècnica diferent dels altres i que, per poc, no vam poder resoldre.

Sens dubte, els assajos especials de torres i pilars, han fet molt de bé. El tronc de la torre, com per la Festa Major, impecable. El cap de colla fa temps que ho diu, des de l'any passat: tenim bona qualitat de tronc i, si som capaços d'anar sumant castellers i de no centrar-nos en els egos, farem feina de la bona.

Les mans, treballant molt bé i de valent i, ara sí, podem dir que tenim un parell de cordons que saben ben bé el que s'ha de fer en una pinya, com treballar castells com una torre de 7, un pilar de 6, un 5 o com un 3 per sota. Bona tasca de l'equip de pinyes i dels castellers que han vingut a assaig amb ganes d'aprendre i de fer-ho bé. 

El 2n. 5 de 7 mai assolit per la colla, aquest només carregat. (Foto: Arxiu Colla)

El 2n 3 de 7 amb agulla descarregat, dos de dos. (Foto: Arxiu Colla)

I, com no: una canalla, EXCEL·LENT! (amb majúscules). I que, a més, comença a ser més abundant que no era a principis d'estiu, quan estàvem en quadre, molt justets. Bona tasca de l'equip de canalla tot l'any, molt bé. I molts ànims al David, una de les ànimes d'aquest equip, que aviat estarà recuperat del tot! 

Molt i molt bé les colles que ahir ens van acompanyar a plaça. Els Castellers de la Sagrada Família, era el primer cop que actuàven a la plaça de la Vila i hi van fer la segona torre de 7 del seu historial, si no anem errats, a més d'un bon 5 de 7 i un 4 de 7 amb l'agulla. El Castellers d'Esparreguera també, clavant un magnífic 5 de 7 i fent un 4 de 7 i un 4 de 7 amb l'agulla. Els Castellers de Figueres, tornaven a la plaça de la Vila després de molts anys i hi feien 3 de 7, 4 de 7 i 4 de 6 amb agulla. I els Castellers de Castelldefels, hi portaven un bon 3 de 7, torre de 6 lleugera (carregada segons el seu criteri, es va despenjar l'enxaneta, sense conseqüències) i 5 de 6 molt correctes. Moltes gràcies per venir a la 4a. Diada Jove i pel vostre suport a les pinyes!

La nota més negativa, a banda de les caigudes del 3 per sota i del 5 (mai agrada caure) va ser la baixa afluència de públic. Esperem que en els propers anys, mica a mica, la diada vagi millorant en aquest aspecte i es faci més atractiva pels nostres convilatans i afeccionats de la comarca.

 

La temporada no s'ha acabat, ens queden 5 sortides i potser alguna més de propina. Encara podem donar alguna sorpresa castellera més i, entre tots, començar a pensar en la temporada vinent, la del 5è aniversari de la colla, que ens ha de portar un any, si pot ser, més espectacular que aquest 2014 que tant bé estem portant. I no és gens fàcil, en podeu estar segurs, tal i com van les coses al nostre entorn no és fàcil fer el que està fent la Colla Jove i, a sobre, amb només 4 anys de vida. Meritori.

El 3r. vano de 5 de la colla. (Foto: Maika Gámiz)

No en dubteu, si voleu aconseguirem el que voldrem perquè som molt grans, més del que ens pensem!

Felicitats! Som-hi colla!

 

Toca mirar endavant



El 4 de 7 amb agulla (c) al Concurs'14. (Foto: Maika Gámiz)

Ja han passat uns dies del Concurs Casteller de Torredembarra.

 

Ara, amb el cap fred, toca mirar endavant. Ahir a l'assaig ja es va veure, la concentració, el silenci, les ganes... ara ja tenim la vista posada amb la Diada de la Colla del proper 12 d'octubre, a les 12 h del migdia, a la plaça de la Vila, acompanyats de 4 colles més.

 

Podem i hem de fer-hi la millor actuació de la història, amb 3 castells de 7 i mig i, potser, alguna cosa més. Sabem que ho tenim a l'abast i que ho podem fer, que diumenge passat no vam poder i ens hem de demostrar que tot l'esforç i feina fets als assajos han valgut la pena.

Però cal seguir amb les mateixes ganes i motivació que fins ara, queda un mes de temporada i volem tancar-la amb tot el que tenim.

Cartell de la Diada Jove d'enguany amb les 5 colles que hi actuaran.

 

Per acabar de passar pàgina, complementar i deixar de banda aquesta primera diada, us posem a l'abast l'article que el president va enviar al setmanari El 3 de vuit, aquest passat dilluns, i que sortirà publicat demà.

 

Desitjar sort a totes les colles que participaran aquest cap de setmana a la segona i tercera jornada del Concurs, en especial a les convilatanes.
 

Mala estratègia o mala organització?

Aquest és el debat que es pot generar després de la decisió del Jurat de suspendre la 1a. jornada del Concurs –la de les colles de 7- una hora després de començar a caure una pluja prou persistent. Uns diran que la Jove no vam ser prou estratègics, que amb el cel gris, hauríem d’haver anat des del primer moment a pels castells grans. Altres diran que s’hauria d’haver previst un espai per si plovia i que no es pot acabar un concurs amb la classificació resultant de la segona ronda. Tots tenen els seus arguments.

 

La sensació que ens deixa a la colla és de desencís i ràbia continguda. Desencís perquè hi portàvem una molt bona actuació que no vam poder intentar. Al darrera hi havia moltes hores d’assaig extra i de preparació per a un concurs que, per a nosaltres, és un dia de gran festa castellera, de colles modestes però no per això menys importants. Ràbia continguda perquè sabíem que teníem els castells per quedar dalt de tot i posar Vilafranca al podi. Els havíem de fer, és clar, però els teníem a l’abast i per només 5 minuts no vam poder fer la torre de 7. De descarregar-la, hauríem generat molts dubtes a un Jurat que no sé jo si s’hauria atrevit a tancar el concurs a segona ronda amb una colla descarregant la torre a tercera.

 

D’aquesta manera no s’hauria d’acabar un concurs. Segurament és la menys dolenta i la que s’havia aplicat en anteriors edicions, però segurament no és la més justa, parlant de concurs. Ens imaginem el mateix en una marató o en una cursa ciclista? Normalment, la competició no s’acaba a mitges, les estratègies de cada corredor o jugador sovint tenen molt a veure amb el resultat final. Quants resultats haguessin canviat radicalment si s’apliqués aquesta manera de fer a d’altres competicions! Hom sap quan es comença i quan s’acaba i els organitzadors es preocupen molt de garantir aquest temps de joc o de cursa.

 

Entenc que és el primer any que es duu a terme el concurs de les colles de 7 dins el Concurs de Castells general. Vull pensar que, en el futur, l’organització millorarà. Les colles que diumenge passat vam posar-hi tot per a portar un bon espectacle, les que van matinar a les 6 per venir de lluny o les que van venir des de les Illes, no es mereixien acabar amb dues rondes, com una diada castellera de pa sucat amb oli. Em pregunto: si hagués plogut a les 10 h del matí, amb totes les colles allà, no haguéssim ni començat? Que frustrant, oi?

 

L’espectacle casteller més gran del món mereix també tenir molt en compte aquesta primera jornada. Preveure i garantir que es puguin acabar les 5 rondes és molt important, saber les condicions que s’aplicaran també, així com deixar-les ben clares a les bases. Altrament, el resultat final pot no ser el més just.

 

Ànims a la colla i afeccionats: el proper diumenge 12 d’octubre tenim la Diada Jove i podrem fer i veure tot el que ens va quedar pendent el passat diumenge.

 

Manel Trias Vives

President Colla Jove Xiquets de Vilafranca

 

Concurs

Ordre i ubicació a la plaça.

Diumenge tots serem a Torredembarra! Serà la nostra primera participació al Concurs de Castells, després de dues participacions al Concurs-7. Ara s'ha unificat tot sota el mateix paraigua del Concurs i, per tant, tècnicament és la primera vegada que hi participem.

Diuen algunes veus que som favorits. No us ho creieu! L'únic cert és que tenim certes possibilitats de quedar primers (no ens agrada gens ni mica emprar la paraula "guanyar") però el que hem de fer i en el que hem de pensar, única i exclusivament, és en descarregar els castells que portarem a plaça, en principi seran tres castells de 7 de la gamma alta. I això, aquest fet, no ho hem pogut intentar mai en els quatre anys de vida que portem, ni de bon tros, i per a nosaltres és un repte majúscul.

Però ho podem fer, no és cap bestiesa. El dia 31 ja vam fer el 3 de 7 amb l'agulla i la torre de 7 a la mateixa diada. Ara, si no passa res, portarem a plaça el 4 de 7 amb l'agulla, la torre de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota o el 5 de 7, amb més possibilitats pel primer. Però tot depèn del darrer assaig d'avui.

La torre, segons alguns, ens fa ser favorits. (Foto: Maika Gámiz) 

Si us plau. Que ningú es cregui que ho tenim fet. Al contrari, cal treballar-s'ho. Per nosaltres són castellassos: de 4 de 7 amb l'agulla n'hem fet quatre en tota la història, de torres de 7, n'hem fer dues descarregades i una carregada, més quatre intents desmuntats. De 3 de 7 per sota n'hem fet tres intents, dos d'ells que van arribar ben amunt però que l'enxaneta no va arribar a traspassar i el tercer el va quedar a la darrera aixecada. I de 5 de 7, només n'hem descarregat un i n'hem fet dos intents, un d'ells desmuntat, la passada Festa Major.

1er intent de 3 de 7 per sota, a Manresa (2012). 45 segons el vam tenir alçat. (Foto: Arxiu Colla)

Únic 5 de 7 descarregat, a Torredembarra (2012). (Foto: Arxiu Colla)

Diumenge vinent, 28 de setembre de 2014, pot ser un gran dia per la colla. Podem fer història! Humilitat, treball i a pensar en descarregar els castells que portem a plaça. Si quedem primers, segons o tercers, és només una qüestió del titular de la notícia.

ANEM AMUNT!