Una assemblea modèlica

Moment d'inici i benvinguda de l'Assemblea (Arxiu CJXV)

Aquesta és la paraula que més s'escoltava al final de l'Assemblea de divendres passat: modèlica. Per molts motius: impecablement democràtica, clarament expositiva, donant veu al soci en diversos punts, amb un debat en alguns punts calent però que, un cop votat, tot va tornar a la normalitat, amb una garantia dels drets i deures de tothom i amb una elecció tranquil·la, amb els seus vots a favor, en contra i abstencions, amb un recompte expectant i una celebració general correcta. Segur que hi ha coses a criticar, segur... però, globalment, podem dir que va anar molt bé.

Doncs ja tenim Junta nova! Gràcies a tothom per haver fet aquest canvi tant tranquil, obert i democràtic. Era un repte perquè els fundadors han sortit, en massa, de les primeres responsabilitats, només un dels cinc estarà dins la Junta, portant el tema de sortides durant aquests primers mesos... Molta gent nova, podrà agradar més o menys tal nom o tal altre, però aquest equip s'ha configurat així i hem de donar-lis confiança i suport, pel bé de la Jove. I potser, al principi, costarà una mica, però la colla ha de generar idees i mentalitats noves, sempre comptant amb el suport dels que fins ara han estat estirant del carro o, més aviat, muntant el carro.

Acabem aquesta entrada amb l'escrit de final del mandat que va llegir el president per tancar el periode de la Junta 2011-2014. Moltes gràcies a tots els que han format part d'aquesta Junta perquè han fet una bona tasca de construcció de la colla i la deixen, en només 4 anys, amb moltes fites assolides i, malgrat les dificultats econòmiques en un any de posada en marxa del local, amb un horitzó que serà molt bo per poc que tots ajudem i col·laborem una mica. Moltes gràcies Joves!!!

 

Caps de Colla i Presidents, relleu fent pinya (Arxiu CJXV)

Benvolguts socis i sòcies,

M’agradaria adreçar-vos unes paraules en aquest moment de comiat de les responsabilitats com a president de la Colla Jove durant els darrers quatre anys.

En primer lloc, voldria agrair-vos profundament l’oportunitat que m’heu donat al escollir-me president de la colla per dues vegades, al 2011 i al 2013. Personalment mai oblidaré que, en la meva absència per malaltia, em renovéssiu la confiança i em guardéssiu una cadira a la taula de l’assemblea, són moments molt durs quan un està malalt i vull aprofitar ara per fer arribar tot el meu i nostre suport, als companys Laura Joya i Joan Mañé que estan passant per situacions de salut delicada i demano amb totes les meves forces que tirin endavant i es recuperin aviat.

Ser president de la colla durant els primers quatre anys, ha estat una sort i un privilegi. Un privilegi que ha tingut molts moments feliços i també alguns instants duríssims. Per sort, els primers superen els segons, en quantitat i en duració. Però tot plegat, el que sentim els que estem al capdavant i ho vivim amb intensitat cada dia és desgast. Un desgast que arriba i va erosionant-te mica a mica, que va buidant-te poc a poc, fins que arriba un moment en el que un mateix se sent sense idees noves i sense prou energia per estirar amb plena  força. I sóc una persona que tinc la sort de veure amb claredat el moment de retirar-se un temps i recuperar forces, idees, energia i ganes de lluitar… Deixar pas a nous impulsos i idees de persones diferents que treballin gratuïtament per seguir impulsant la colla cap al futur.

No oblido la Montse, que va ser la primera i sacrificada presidenta, durant el primer any, amb una única sortida. Ella va ser la primera en fer un pas endavant i trencar una línia per la colla, en un acte a l’ajuntament, i donar-me motius per a poder continuar amb aquest primer pas, petit però important.

Tampoc oblido l’amic i cap de colla, en Manel Cantón. Amb totes les seves virtuts i defectes que té, com qualsevol altra persona, he de dir que sense el seu granet de bogeria, somni i inconsciència, la Colla Jove no hagués fet el que ha fet, castellerament parlant, o potser ni tan sols existiria. El seu predecessor, l’Albert Hill “Tapi”, va ser també un primer cap de colla testimonial i, considero que, fins que no ho sigui en plenitud, la Jove estarà en deute amb ell.

 

Tots quatre hem engegat aquesta colla, juntament amb un cinquè: en Joan Gimbert, potser menys constant degut a què viu més lluny però que mai ha deixat de ser-hi ni d’aportar opinions i idees, mirant i preocupant-se sempre pel benestar de la colla. I a tots cinc, els que avui hi som,  ens toca deixar-la volar i fer el seu camí, per mandat democràtic i ètic, perquè si vam començar la Colla Jove també va ser perquè fos el més democràtica, el més ètica, el més oberta i el més plural que fos possible. I ho fem, crec jo que tots cinc, amb orgull, contents i  feliços, amb dubtes i incerteses com sempre passa en aquests casos però també amb la confiança de què tot anirà bé. Perquè, malgrat fer aquest pas a un costat, estic segur que no deixarem de caminar amb la colla, vagi on vagi, més aprop o més lluny, segons cada moment. Perquè la colla es porta al cor o no es porta i jo, com també la gran majoria de tots vosaltres -castellers, membres de la junta i fundadors- la portem gravada amb foc dins del nostre cor i ens l’estimem amb bogeria.

A vegades aquest amor et fa cometre errades, equivocacions, decisions arbitràries o que a algú li poden semblar injustes. Però sempre, de veritat, ho hem fet pensant només en el bé de la colla, en el millor per al grup… Potser m’he empassat alguns gripaus grossos i no he pres algunes decisions per no perjudicar la colla però, us ho asseguro, he intentat no escoltar massa els rumors, veure les coses amb certa distància i consultar el meu equip abans de prendre la majoria de decisions, perquè sóc dels que penso, com em deia la meva mare, que quatre ulls hi veuen més que dos. Així doncs, demano disculpes a tothom que hagi pogut perjudicar o molestar amb decisions al capdavant de la colla i que pensi que, al final, el que compta és el lloc que ocupa avui la Colla Jove.

Vull acabar com he començat: donant les gràcies! Ara, però, vull donar sobretot les gràcies a totes aquelles persones que, durant aquests quatre anys, m’han ajudat de manera directa. De dins i de fora la colla. Sobretot, a les persones de l’equip que, de veritat, els he vist buidar-se i no defallir al meu costat durant tot aquest temps: sobretot a la incansable Àngela Valls, que ha fet una feina impagable i per la majoria, poc reconeguda. Al Jesús Bonilla, al meu germà Ramón i abans el Xavi Blanco, que han gestionat la manca de diners com han pogut. A la Laura Joya, secretària durant aquests quatre anys. A la Maika Gámiz, que ha sabut muntar uns calendaris envejats per moltes colles del nostre nivell. Gràcies també a l’Albert Hill i a la Montse Vallès, que sempre hi són quan se’ls crida. I al Robert Picot, amb un tema tan important com el sanitari i, abans, la Glòria Carreras, que ho va portar molt bé. I molta altra gent que em deixo, que ha passat en diferents moments per la junta i que, per diferents motius ja no hi són. A tots ells, moltes gràcies.

També agrair, al Manel Cantón, al compromès Juan Carlos Escalante i a tota la gent que ha estat als equips tècnics, la seva feina, implicació i intel·ligència castellera. Valoro molt la dificultat de gestionar bona part de l’esperit emocional de la colla, amb els seus egos, protagonismes, pressions internes i pressions de plaça. Ells saben que sempre els he mirat d’ajudar i donar suport, a vegades en contra d’opinions diverses, criticant positivament algunes decisions, però m’he mantingut sempre al seu costat i mirant d’arribar a consensos perquè el més important de la colla és fer castells.

També agrair-li al Justo Pérez, que serà el proper president, la seva tasca dins la Junta els tres anys que hi va ser. El tinc com una molt bona persona, seriosa, treballadora i que sabrà implicar-se i gestionar amb calma les grans decisions i els moments delicats. Justo, et dono el meu suport moral i logístic i et desitjo el màxim de sort i que puguis dur a terme, amb l’ajut de tot el teu equip i de la resta de la colla, una bona i fructífera feina. Sigues tu mateix i endavant!

I res més. No és un adéu, és un fins ara, és un a reveure. Estaré al costat del nou equip per fer un bon traspàs i, a continuació, sempre, a la pinya (o al folre, ben aviat) de la colla, on hi seré fent mans amb la Jove de Vilafranca i, també, des del futur Consell Jove, ajudant i col·laborant quan em sigui possible.

Moltes gràcies a tothom! Anem amunt! Gràcies!

Manel Trias Vives

President Colla Jove Xiquets de Vilafranca

Soci nº 3

Llegit a l’Assemblea General Ordinària celebrada a Vilafranca del Penedès el 16 de gener de 2014.