Emocions!

En Xavi celebrant el seu primer 3 de 6 (Fot.: Pepi Pérez)

Per emocions fortes, les que hem viscut aquests darrers dies.

Feia ja uns divendres que no faltava a l'assaig. En Xavi, complidor i motivat, ha tastat els castells i els pilars des de fa un mes i mig. Ell, que sempre va ple d’activitats: estudis, navegar a vela, informàtica,... No para quiet!

Ara, a tot plegat, hi ha afegit els castells. Volia provar-ho i ho ha fet, no ha defallit. No és persona de defallir! S’acostava el dia de la festa de la ONCE i volia fer un acte simbòlic que mostrés, una vegada més, amb una imatge tan potent com un castell humà, la integració de tothom en els castells i, per extensió, en la societat. Com diu en Xavi, "si un vol, no hi ha barreres".

De primer, damunt un castell, no s’hi trobava massa bé, tot cal dir-ho. Però quina passada, com ha millorat en els darrers 3 assajos. S’ha col•locat bé de peus, ha posat el pit enrere, ha tibat els braços i ha alçat el cap. Se li ha posat un baix que s’adapti a la seva alçada, el que es fa amb qualsevol casteller, vaja!

La única diferència, comprensible, és haver-li de guiar les passes per damunt la pinya. I haver de fer silenci per a què pugui sentir bé el cap de colla, eh, pinya? Però un cop col•locat sobre el segon, com ell mateix diu, “ja està!”. I ha estat així, un "ja està", uns dos minuts per a fer una cosa tan fàcil i normal com que un casteller invident pugi al tronc d’un castell, el carregui, el descarregui i el celebri amb tota la resta de la colla.

Ahir, doncs, el Xavi va fer el seu primer castell, un 3 de 6. El seu gos pigall es diu Eol i el Xavi ha volgut brodar la imatge i el nom de l'Eol a la seva faixa castellera. L’Eol no va pujar al castell, aquesta vegada no li va fer de guia, però seguia amb la mirada el seu amo i, n’estem segurs, es va emocionar i va somriure per dins, com ho vam fer tots i totes en aquell moment. Una passada, de veritat.

Esperant l'hora dels castells, amb l'Eol i altres amics (Fot.: Pepi Pérez)

En Xavi seguirà fent castells i ja hem quedat en sortides on podrà tornar-ho a provar. No és flor d’un dia, és un més de la colla, com també ho són en Pepe, la Maria i la Laura...

Potser no fem castells molt alts però sí que fem castells molt grans!

Com sempre, anem amunt!

P.D.: Avui fa 3 anys de la presentació pública de la Colla Jove de Vilafranca. Es va presentar el color de la camisa, l’escut, el nom, el vídeo fundacional que podeu veure aquí sota. En Jordi Cubillos de Sitges ens va fer un pregó magnífic que pots llegir aquí. Enhorabona Joves!