Parlarem avui de l'Assaig de Vallbona de divendres passat, 3 de setembre de 2010. I remarco la data perquè d'aquí uns anys, quan algú escrigui un llibre sobre la història de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, n'haurà de fer esment, en podeu estar segurs.
Quan una nova colla es forma, com nosaltres, són petits detalls els que et meravellen i et fan sentir feliç, no pas cap gran gesta sinó un petit pas endavant que, tot i ser petit, és molt important. I divendres passat va passar això.
D'entrada, la plaça on assajàvem. Era preciosa, bonica, acollidora, tranquil·la, fresca... Una plaça que, als que veníem de fora, ens va fer sentir com si fóssim a casa. Però, tot seguit, la germanor i harmonia que es respirava: hi arribaves i semblava que et trobessis amb la teva família, tot salutacions amistoses, converses i benvingudes ràpides... I molts dels que érem allà, realment, fa quatre dies que ens coneixem, encara que sembla que faci més temps. I això ho porta el fer castells, el tenir aquest objectiu comú que fa que hom s'obri als demés i vulgui compartir estones amb persones que ja s'han convertit, en tres o quatre assajos, en companys i, en molts casos, amics (si els castells no porten a això, a l'amistat i a la unió, per molt alts que siguin, són castells estèrils, buits i, fins i tot, es podria dir que es tornen grotescs).
Després, també, els castells, la bona feina que vam fer. Dos grups, un de canalla i un de grans. El de canalla assajant poms de dalt, el de grans fent un taller de pinyes. Després, una estona de treball conjunt, tres o quatre proves de castells.
El comentari general era que la gent s'ho havia passat bé assajant, s'havia divertit i havia après noves coses de la tècnica castellera. Volem ser una colla de nivell tècnic elevat, amb polivalència, on tothom sàpiga que s'ha de fer en cada posició que hagi d'ocupar en cada castell, tant si hom puja com si fa pinya, i perquè ho ha de fer així. Són els castells del segle XXI.
Hem de treballar i aprendre molt, però amb les ganes què hi posem ho podem aconseguir.
Finalment el sopar, genial!!! Ens va fer una mica de vergonya als que no ho sabíem i no vam portar res. Però queda pendent!!! Tornarem la pilota!!!
Demà divendres dia 10 de setembre de 2010, un altre assaig que pot ser històric, si tu ho vols. A les 22:30 h estem tots i totes convocats a la Plaça de la Vila, la que el conegut Fonxo anomena "l'àgora més castellera"...
VINE A ASSAIG DEMÀ!!! ANEM AMUNT!!!
Quan una nova colla es forma, com nosaltres, són petits detalls els que et meravellen i et fan sentir feliç, no pas cap gran gesta sinó un petit pas endavant que, tot i ser petit, és molt important. I divendres passat va passar això.
D'entrada, la plaça on assajàvem. Era preciosa, bonica, acollidora, tranquil·la, fresca... Una plaça que, als que veníem de fora, ens va fer sentir com si fóssim a casa. Però, tot seguit, la germanor i harmonia que es respirava: hi arribaves i semblava que et trobessis amb la teva família, tot salutacions amistoses, converses i benvingudes ràpides... I molts dels que érem allà, realment, fa quatre dies que ens coneixem, encara que sembla que faci més temps. I això ho porta el fer castells, el tenir aquest objectiu comú que fa que hom s'obri als demés i vulgui compartir estones amb persones que ja s'han convertit, en tres o quatre assajos, en companys i, en molts casos, amics (si els castells no porten a això, a l'amistat i a la unió, per molt alts que siguin, són castells estèrils, buits i, fins i tot, es podria dir que es tornen grotescs).
Després, també, els castells, la bona feina que vam fer. Dos grups, un de canalla i un de grans. El de canalla assajant poms de dalt, el de grans fent un taller de pinyes. Després, una estona de treball conjunt, tres o quatre proves de castells.
El comentari general era que la gent s'ho havia passat bé assajant, s'havia divertit i havia après noves coses de la tècnica castellera. Volem ser una colla de nivell tècnic elevat, amb polivalència, on tothom sàpiga que s'ha de fer en cada posició que hagi d'ocupar en cada castell, tant si hom puja com si fa pinya, i perquè ho ha de fer així. Són els castells del segle XXI.
Hem de treballar i aprendre molt, però amb les ganes què hi posem ho podem aconseguir.
Finalment el sopar, genial!!! Ens va fer una mica de vergonya als que no ho sabíem i no vam portar res. Però queda pendent!!! Tornarem la pilota!!!
Demà divendres dia 10 de setembre de 2010, un altre assaig que pot ser històric, si tu ho vols. A les 22:30 h estem tots i totes convocats a la Plaça de la Vila, la que el conegut Fonxo anomena "l'àgora més castellera"...
VINE A ASSAIG DEMÀ!!! ANEM AMUNT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada