dimecres, 14 de novembre de 2012

2on. Aniversari del nostre debut a plaça


El primer castell en una actuació fou el
4 de 6 amb agulla. Foto: Ingrid Junyent.

Doncs sí, ja fa dos anys! El 14 de novembre de 2010 debutàvem a Manresa, gràcies a la invitació dels locals Tirallongues, on hi vam fer un pilar de 4, un 4 de 6 amb l'agulla, un 3 de 6, un 5 de 6 i 3 pilars de 4 simultanis.

Aquests dos anys ens han donat moltes alegries i també alguns disgustos, com passa a gairebé tot arreu. El balanç és positiu, sens dubte. Tenim una fornada de gent molt jove, nova castellerament parlant, neta, ilusionada, positiva i molt, molt amant dels castells. En els propers anys, ells i més nouvinguts a la colla, lideraran la Jove i la faran anar amunt.

Tenim també una colla oberta, neta i de base democràtica, on no tot és perfecte però on s'intenta que certes bases es mantinguin. Una colla que té les portes són obertes tant per entrar com per sortir i on la base és la voluntarietat de tothom -no hi ha res més fort que el cor d'un voluntari-. En tenim exemples recents de tot plegat, potser creixerem més a poc a poc però amb més robustesa, perquè la colla es va definint i depurant ella sola, els autèntics JOVES, els qui estimen de veritat la colla van agafant força i relleu, van agafant cos i respecte per part del gruix de la colla. És un procés natural, cau pel seu propi pes i no es pot evitar.

Els principals reptes immediats: el primer, signar amb l'Ajuntament, representats per l'alcalde Pere Regull (CIU), el regidor de cultura, Raimon Gusi (CIU) i el regidor d'Hisenda, Aureli Ruíz (CIU), el Conveni Anual al que tenim dret com a entitat de la vila amb dos anys d'activitat contínua i d'actuacions sempre gratuites. La Jove ha fet els deures, ha fet castells i activitat social, ha presentat els documents exigits -memòries i projectes-ha fet correus i reunions, en positiu, col·laborant... però a dia d'avui la resposta és inexistent. Els nostres representants polítics no contesten a cap dels molts escrits que els hi hem enviat, ni mu, despreci total, no existim, no som ningú, no som res per a ells, per dir-ho suaument o, almenys, el tracte així ho fa pensar... El seu objectiu és més que evident: ofegar la Jove, que no se'n surti. Una iniciativa ciutadana sorgida netament i legítimament, que van deixar néixer perquè els hi va semblar "una broma" però que amb dos anys ja fa castells de 7 i mig, no els hi mola gens ni mica. Però bé, en un proper post ja parlarem de tot això a fons. 

El segon repte que tenim: aconseguir un local per fer l'activitat de la colla. Ho tenim molt a prop i el tindrem aviat, amb Conveni o sense. Perquè el món, Sr. Regull -l'alcalde amb camisa verda a tothora i, previsiblement, aviat diputat a temps complert- no s'acaba al seu melic de Vilafranca. Hi ha aire per tothom i tothom té dret a respirar i, sobretot, tothom té dret a ser igual de vilafranquí que qualsevol altre més "guai". 


3 pilars de 4 simultanis el dia del debut de la colla. Foto: Pepi Pérez.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada