dimarts, 19 de març de 2013

Sentiments de castellera.

Sovint, al món casteller, passen petites coses que emocionen. Tots els castellers ho sabem. En aquesta ocasió és una carta que ha fet arribar una sòcia de la colla als fundadors de la Jove de Vilafranca i que reproduïm íntegrament com a exemple del que poden despertar els castells en les persones. Val la pena!

L'escut al balcó de la masia penedesenca Cal Artigues (Can Lleó).


Des de la meva condició de sòcia de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, us escric aquesta carta amb l’única pretensió de que serveixi com a reflexió per aquells que un bon dia vareu pensar que dins del món casteller vilafranquí hi havia un “buit”. Un buit en l’essència dels valors castellers:


Naturalitat, humilitat, amistat, germanor, integració, unió, alegria, diversió, festa, innovació, modernitat, tradició, sentiment, surrealisme, força, equilibri, valor, seny, colla, jove, xiquets, Vilafranca.


Tots i cadascún d’aquests adjectius són, segons el vídeo de presentació de la Colla, la raó fonamental de la seva existència. Com a sòcia us demano que no els oblideu MAI aquests valors, i que prevalguin sempre, primer que res entre vosaltres els fundadors (ja que sou els fonaments a partir dels quals s’ha anat construint la colla) i després en totes i cadascuna de les decisions que es prenguin envers la Colla.


La vida evoluciona, i les situacions personals de cadascú de nosaltres han variat amb el temps, començant pel nostre “presi” i amic Manel Trias, passant pel “cap de colla” Manel Cantón, el nostre amic Albert Hill i, com no, la inesgotable i imparable Montse Vallès. Sense oblidar-me del badaloní Joan Gimbert, sou els 4 Jinetes del Apocalipsis! O bé d’Artagnan i els 3 mosqueters (poseu qui volgueu a la figura de d’Artagnan)!!! Però aquests canvis, aquesta evolució, no han de trencar la UNIÓ que un dia us va portar a fundar aquesta GRAN COLLA. Mireu on som!!! Mireu tot el que s’ha aconseguit!!! No hem direu que és poc! La darrera temporada 39 castells de 7 descarregats, 3 castells de 7 i mig ( un 5d7 i 2 4d7a), l’experiència de Bildu, els Pallapupes, el club de Tennis, la convenció de l’ONCE a Codorniu... Etc.


Però no és per això pel que estic a la Jove, si no que estic a la Jove per tot el que vaig captar de cadascú de vosaltres quan vaig arribar-hi de casualitat. Per la senzillesa i a la vegada per la força de les vostres paraules. Per que sentia que per fi havia trobat unes persones que pensaven com jo, que eren capaces de transmetre’m tot allò en el que jo crec i que ha sigut i és la meva filosofia de vida. Mica en mica m’hi vaig anar enganxant i la Jove, a més a més de ser una Colla castellera, jo la considero també una forma de vida, una manera de pensar i de sentir basada en tots aquells valors que li vàreu donar vosaltres quan la vàreu fundar.


És més, jo crec que falta afegir un adjectiu aquí, un adjectiu molt important que ha ajudat a fer GRAN aquesta colla: ALTERNATIVA.


És aquesta alternativa el que ha fet que la Jove agafés la credibilitat que se li va negar en els seus inicis. És aquesta alternativa la que ha fet que alguns ens critiquin, que ens menyspreïn, que se’n parli, que ens coneguin, que ens recolzin, que ens envegin... No ho podem perdre això, no senyor!!!


El 1er. 3 de 6 de la Colla Jove en una masia penedesenca.

No vull donar lliçons de res, ni pretenc criticar la GRAN feina que s’està fent per part de ningú, al contrari! Me’n guardaré prou. Sé que tot es fa de la millor manera que es pot o es sap fer. Tot plegat a mi em recorda el fet de ser mare i d’haver de prendre decisions pel bé dels teus fills i no hi ha cap mena de dubte de que tot es fa pensant en lo millor per ells, i a vegades l’encertes i altres vegades no tant. Però tires endavant, i aprens, i a vegades penses que no te’n sortiràs, o que no ho fas prou bé, o que no serveixes,... però un somriure, una paraula, un gest, et fan adonar de la grandesa de ser mare i et dona forces per continuar.


Una cosa és la il·lusió de parir un fill, i un altre és la responsabilitat de fer-lo créixer. Però... tot i les pors, tot i els entrebancs, tot i la lluita... Al final te n’adones que és el més gran que et pot passar.


Vosaltres podeu gaudir de la GRANDESA de ser els pares de la Jove, podeu sentir-vos afortunats d’estar envoltats de gent que creu en vosaltres i en el que un dia, quan tot just germinava, va ser el vostre projecte. Jo sé que ara mateix per alguns de vosaltres la Jove s’ha tornat més en una obligació que en una devoció. Jo vaig sentir-ho això, sí, quan vaig plegar de la Junta. I sento que us vaig fallar. I em sap greu. M’agradaria saber transmetre-us aquell esperit lluitador que us va empènyer a parir aquesta Gran Colla. M’agradaria que us adonéssiu del que representa la Jove pels seus socis: Quanta gent ens hem conegut gràcies a la Jove! N’estic segura de que a més d’un si ens punxessin ens brollaria sang blava! No us esperona això??? A mi em fa sentir orgullosa de pertànyer-hi. Sí, també hi ha hagut d’altres noms que no vull dir que han fet molt de mal a la Colla, però aquí és on es veu la grandesa, quan tot i les adversitats es continua endavant amb força i contundència i amb les idees ben clares. 

Hem de ser FORTS i estar UNITS. I preparar aquest FILL perquè pugui caminar sol amb la força, esperit i valors amb els que es va crear.



Anem amunt!!!



Marta Escudé
Soci nº 89 CJXV

Vilafranca del Penedès, 18 de març de 2013





En nom de tota la colla: Moltes gràcies, Marta!


Aprofitem per recordar a tots els socis que aquest bloc és obert a les vostres aportacions. Ens podeu aportar escrits que publicarem aquí, sempre que facin referència a aspectes de la colla Jove o del món casteller i siguin signats per l'autor.

1 comentari: