dimarts, 3 d’agost de 2010

Tornem amb el document del pregó.

Hola amics i amigues de la Colla Jove de Vilafranca!!!

Tornem a re-emprendre el blog després d'unes setmanes de silenci. La veritat és que és hora de fets, no de paraules. De fets de portes endins, de treballar en silenci, de parlar amb gent, de fer colla, d'assajar amb un nombre limitat d'efectius però amb moltes ganes i il·lusió i, com aquells antics buscadors d'or, intentant treure petites perles d'or i metalls nobles d'entremig del fang i dels llots que omplen els rius i rieres...

Però seguirem escrivint en aquest espai que serveix de comunicació amb castellers i castelleres de la colla i de fora, amb afeccionats i afeccionades d'arreu.

Avui us copiem un document en rigorosa exclusiva: el pregó de presentació de la colla que va fer l'amic sitgetà Jordi Cubillos, afeccionat i cronista casteller, amant de la cultura popular i tradicional, entre d'altres coses. Aquí el teniu:

Presentació Colla Jove Xiquets de Vilafranca

Molt bona tarda.

En primer lloc, crec que cal donar-vos les gràcies, a tots els presents, per la vostra assistència; per voler venir a fer costat a aquesta agosarada i engrescadora iniciativa; a aquesta aventura que tot just acaba de començar, doncs estic convençut que encara que només sigui per l’escalf que dóna veure-us en aquesta sala, ja ha de ser un motiu més de satisfacció i una injecció de moral més pels protagonistes del fet, encara que –val a dir-ho- moral no els hi falta.

Ens hem trobat avui aquí per a assistir i gaudir, la presentació d’una nova colla de castells, i en aquest vídeo que acabem de veure ja haureu endevinat unes quantes pistes de com vol ser aquesta colla. Les paraules, reforçades per les imatges que heu vist, ja ens indica el tarannà de la colla. Un vídeo que forma part d’aquest muntatge que ens han preparat per a la presentació, i en el que a mi, un servidor, li ha tocat fer el paper de mestre de cerimònies.

He de reconèixer que no hi estic gaire avesat. Bé, de fet és el primer cop que faig la presentació d’una colla de castells.

He presentat espectacles, concerts i certàmens; concursos; també he fet la presentació d’un equip de futbol que estrenava temporada; alguna elecció de pubilla, també. I, això si, bastants cops, presentacions de llibres. Però colles de castells, fins avui...doncs, no...

En toc cas, i salvant les distàncies, procuraré sortir-me’n... una mica per analogia.

Quan es presenta un llibre hi ha 4 ítems principals.

A saber: Primer, cal explicar la intenció i sentit de l’obra, fent-ne, si s’escau, una mena de crítica literària. També s’acostuma a justificar l’esperit i oportunitat de l’obra presentada.

En segon lloc allò que es fa és cantar les excel·lències de l’autor o autors, i fer un resum o compendi del seu currículum literari.

En tercer lloc, és norma habitual, cantar les virtuts o descriure els mèrits propis del presentador, i explicar les seves complicitats o afinitats amb l’autor.

I en quart lloc, indispensable i objectiu últim, o bé objectiu primer i principal, és encoratjar tothom a que comprin el llibre. Fer la venda del producte.

Comencem pel punt primer; intenció i oportunitat.

La intenció ja l’han repetit de boca a orella a tothom que l’ha volgut escoltar, i també l’hem pogut endevinar en el vídeo que hem vist: Conformar una colla de castells moderna i tradicional alhora. Que aprofiti i sàpiga gestionar els avantatges de les noves tecnologies, del nou “modus operandi” en el camp de la comunicació, per exemple; que apliqui amb profit les noves fórmules d’organització, direcció i conducció de col·lectius humans. Que sigui agosarada en la projecció externa de la seva imatge (i al respecte d’això, permeteu-me que no m’estengui i no reveli secrets o sorpreses de campanyes de marketing i promoció, de les que ben aviat en tindreu notícia).

Però a més a més de tot això, i al mateix temps, volen mantenir una línia de continuïtat amb les arrels més tradicionals que, al cap i a la fi, són les que donen sentit i justifiquen realment un fet folklòric i social tan nostre com és una colla de castells. I encara més, per ser d’on és: Vilafranca; una plaça que no pas per casualitat ostenta amb tota propietat el títol de “la més castellera”.

Per això, tampoc no és casual el nom de “Jove”, ni tampoc no és casual el mot “Xiquets”. Modernitat... tradició...

Sobre la oportunitat de la seva creació, és del tot evident, que hi ha d’haver, i de fet hi ha, opinions per tots els gustos. I, si em permeteu el joc de paraules, fins i tot per tots els disgustos.

El que és indiscutible, però, és que res ni ningú poden impedir que qui del tot lícitament vol formar un nou col·lectiu casteller, ho faci lliurament. I, lògicament, si els fundadors de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca han cregut que era oportú fer-ho ara, doncs, senyors: benvinguts i endavant les atxes!

Permeteu-me ara que faci un parell de comentaris sobre la oportunitat i sobre el bon fi de la nova colla.

El seu nucli fundacional té el ple convenciment que poden aportar coses noves, i positives, al món dels castells. Creuen fermament que, sobretot en una comarca tan castellera com el Penedès, seran capaços de captar prou militància com per fixar-se fites i objectius prou ambiciosos. I pensen que existeix una demanda real d’efectius humans a la seva oferta d’una manera diferent de fer colla; d’incentivar no solament la competència, sinó també la competitivitat.

De fet, si fem cas de les enquestes que de tant en tan es publiquen, que hem vist als diaris o als mitjans de premsa generalista, o a la televisió, en l’àmbit de tot Catalunya, resulta que existeix un nombre no gens menyspreable de catalans que, manifesten que són afeccionats als castells, que no militen en cap colla, però els hi agradaria fer-ho, i que si no hi són és perquè no se’ls hi ha ofert o bé no han trobat el seu encaix en cap colla. I Vilafranca i comarca, no té perquè ser massa diferent de la resta del país, en aquest sentit.

Queda clar, doncs, que l’oportunitat existeix.

I sobre el bon fi de la iniciativa, el temps ho dirà, però queda prou palès que els qui funden la nova colla hi creuen fermament, i en tot cas, s’hi llencen al seu risc i ventura.

Quin serà el resultat? La veritat, jo no soc profeta. En això també trobarem opinions de tota mena, i antecedents i exemples prou diversos. Aquí, a Vilafranca mateix, va existir una tercera colla, que va durar poc, si no m’erro, del 1984 al 1985, i tot i reconeixent que ignoro las particularitats i detalls, és evident que les circumstàncies, tan internes com externes, són actualment completament diferents.

I també vull exposar-vos un altre exemple, en aquest cas molt més agraït: l’any 1969 es va fundar els Castellers de Barcelona, en un moment en que les colles de castells es podien comptar amb els dits de dues mans... i encara sobraven dits! Els auguris que es van fer d’aquella nova colla, formada en aquell moment en un indret prou allunyat de la zona més tradicional, no van ser gens falaguers.

40 i escaig anys després, colla de nou, i segueixen donant guerra.

Quin serà el futur d’aquesta Colla Jove?

A veure: Ja veieu, que està vist, que ja es veurà.

En les presentacions de llibres, dèiem abans, també es fa allò d’exalçar el currículum de l’autor, per donar més garanties de la bonesa de la nova obra.

En aquest cas, i seguint els desitjos dels interessats, per modèstia, no ho farem. Però ni que sigui a títol personal, permeteu-me que us digui que la garantia d’un bagatge d’experiència en el món dels castells en particular, i en l’àmbit de la cultura popular en general, hi és més que present en el nucli dur, en el pinyol dels fundadors d’aquesta colla. I, deixeu-me dir-ho, també una demostrada estimació prou fervorosa a Vilafranca i les seves tradicions. Tot això ja és tota una garantia.

Tocaria ara parlar del presentador. Jo, de modest no en soc gaire, val a dir-ho. Però tampoc no estic aquí per tirar-me floretes.

No obstant això, molts us preguntareu, i alguns ja m’ho heu preguntat: que què hi faig aquí?

Home, doncs, presentar la Colla Jove Xiquets de Vilafranca.

I perquè jo?

Ara vindria allò de les complicitats i afinitats. Doncs bé. En primer lloc, em plau comptar amb l’amistat, des de fa temps, del Manel Canton i del Manel Trias.

Ells van ser els qui em van proposar de fer la presentació. I els motius principals de la meva elecció, segons em van dir, eren que volien una persona que entengués la importància del fet; que fos un coneixedor del món casteller; que sabés expressar-se en públic –tot i que no volien cap conferència saberuda, ni cap lliçó magistral-; que fes una presentació que resultés solemne, però amable i planera –o sigui, que tingués xerrameca-; que el parlament que fes, fos una mica reflex del tarannà de la colla que avui es presenta: senzillesa, però convicció; formalitat, però bon humor; procurar no passar-se, però tampoc no quedar-se curt (després ja em direu si me n’he sortit bé o no); i volien una persona que, a priori, no fos de cap bàndol: ja m’enteneu... que fos neutral.

Sobre aquest darrer punt, he de dir que neutral sí que ho soc, però no pas imparcial. Perquè ens entenguem: no és cap secret, i els qui em coneixeu ja ho sabeu, que, tot i que mantinc bones relacions amb la majoria de colles castelleres, tinc una especial amistat i predilecció pels Castellers de Vilafranca, per motius diversos i que venen de fa anys i panys; que tinc també una especial amistat i simpatia envers la Colla Jove dels Castellers de Sitges, per motius més que obvis; que, per altra banda, hi ha alguna colla que, tot tenint-li el màxim respecte i consideració, no em fa ni fred ni calor, com els Bordegassos de Vilanova, però és que soc sitgetà de soca-rel... ja m’enteneu: allò de Sitges i Vilanova...

I per damunt de tot, he de reconèixer que porto i portaré sempre al cor, uns colors i una camisa, que vaig dur físicament durant un bon grapat d’anys, quan feia castells: la dels Castellers de Barcelona.

Ja ho veieu que neutral, si, però imparcial no.

Amb tot, també he de reconèixer que, apart d’aquestes circumstàncies, vaig acceptar l’oferiment perquè van demostrar un entusiasme, una seguretat i una fe en l’èxit de la seva empresa, que són dignes d’admiració.

I, bé, diguem-ho tot, també vaig acceptar perquè em convidaven a sopar, la qual cosa sempre és d’agrair.

Bé, arriba l’hora del darrer punt. Vendre el producte.

Estic més que convençut que ningú millor que ells mateixos per fer aquesta feina. En tot cas, voldria fer una reflexió final: Quan es parla de certa “crisi vocacional” en el món dels castells, és una molt bona... una excel·lent notícia que sorgeixi una nova colla; pel que significa de nova empenta; de major competència; de noves oportunitats; d’enriquiment, tenint en compte que representa un nou esforç que suma i engrandeix el món dels castells; pel valor que demostren els qui estan ja tirant del carro per tirar endavant aquesta iniciativa;...

Per les ganes que tenen de fer bons castells; per la intenció que posen en apostar pel bon gust i per la feina ben feta; per la manera que volen projectar la rivalitat –com a motiu de superació-, sense que això estigui renyit amb la germanor i bona convivència amb les demés colles;

Per tot això, només puc dir-vos que cal encoratjar-los perquè facin bona feina, i, més enllà de parcialitats, colors i filiacions, els qui estimem el món casteller, no podem fer res més que felicitar-nos, i felicitar-los, i desitjar-els-hi un futur durador, reeixit i esplèndid.

I per acabar, i crec que recollint el sentiment de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i també en nom de tots els qui som aquí, deixeu-me dir un parell de visques –en ocasions com aquesta, cal acabar amb uns visques-:

Visca els castells! i visca Vilafranca!


Vilafranca, Escorxador, 13 de maig del 2010.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada